Oradors (CAT)

Miguel Morey (Universtitat de Barcelona)

Catedràtic de Filosofia a la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia. Ha estat professor visitant a les universitats de Buenos Aires, l’Havana, Venècia, Viena, Munic i París, entre d’altres. És col·laborador de nombroses revistes, entre les quals destaquen Ajoblanco, Archipiélago, Claves de la razón práctica, El Viejo Topo i dels diaris El País i La Vanguardia. Ha traduït diverses obres de Michel Foucault i Gilles Deleuze i de Giorgio Colli al castellà. Ha publicat, entre altres, els llibres El hombre como argumento (Anthropos, 1987), Psiquemáquinas(Montesinos, 1990) i La lógica del sentido (Paidós, 1989), Deseo de ser piel roja (Anagrama, 1994), guardonat amb el XXII premi Anagrama d’Assaig, i més recentment Pequeñas doctrinas de la soledad (Sexto Piso, 2007) i Hotel Finisterre (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores, 2011).

Maria Rosell

Professora universitària, especialista en Literatura espanyola contemporània. Ha impartit cursos a la Universitat de València, la Universidad Católica de Valencia, la UNED i la Universidad CEU-Cardenal Herrera, on treballa actualment. La seva carrera investigadora s’ha desenvolupat, a més, a la Université Paris-IV Sorbonne i a The New York University. Es va doctorar amb un assaig sobre la Història de la Falsificació artística europea titulat La dimensión apócrifa de la Modernidad: la escritura de Max Aub, on s’aborda l’obra aubiana, en relació amb el fenomen de la superxeria, vinculada a Fernando Pessoa, Antonio Machado , Eugeni d’Ors, Joan Perucho, Luis Mateo Díez, José María Merino o Juan Pedro Aparicio, entre d’altres. A més, ha publicat en revistes i editorials d’àmbit internacional, com la Revista de Literatura y Olivar, publicació que acull el seu article “La historia es de los poetas: T.S. Eliot en la crítica del 27”, sobre la historiografia de la poesia espanyola analitzada a través la figura polivalent de crítics-poetes com Luis Cernuda, Max Aub, i Pedro Salinas. També ha col laborat en els llibres Imposturas literarias Españolas, Miradas sobre España, i Le roman espagnol entre 1880 et 1920: état des lieux. És membre investigador del Programa Consolider-Ingenio, en què participa analitzant i editant el patrimoni teatral clàssic espanyol. A part, ha estudiat la recepció de Gustave Flaubert a Espanya per al Dictionnaire Flaubert, i realitza crítica cultural en mitjans diversos, com el  Diario Levante-EMV o la revista L’Illa.

Gisele Batista Candido (Universidade de São Paulo)

Doctoranda en filosofia per la Universidade de São Paulo – USP, becària de la Fundação de Amparo à Perquisició de São Paulo – FAPESP, està desenvolupant actualment, sota la tutela de Marcio Suzuki i Paola Poma, una investigació que té com a tema El desassossec i el pensament poètic-filosòfic de Fernando Pessoa. Autora d’articles, treballs, ressenyes i capítols de llibres, un dels quals dedicat a l’estudi de l’obra pessoana; O Desassossego e o Inacabado: Fernando Pessoa, Merleau-Ponty e as intermitências de um coração moderno. Es dedica des de 2008 a la investigació i presentació de treballs relacionats amb l’univers de Pessoa.

Pauly Ellen Bothe

Doctora en Lletres per la Universidad Nacional Autónoma de México, UNAM, Màster en Literatura Comparada per la Universidade de Lisboa, Portugal; Llicenciada en Letras Españolas por la Universidad de Guanajuato, Mèxic. Actualment realitza una estada postdoctoral al Centre de Lingüística de la Universidade de Lisboa editant Fernando Pessoa. Ha treballat com a professora durant diversos anys, entre altres institucions, a la Universidad de Guanajuato, UG, i en l’Escola Nacional de Pintura, Escultura i Gravat, «La Esmeralda», de l’Institut Nacional de Belles Arts, IMBA, a la Ciutat de Mèxic.

Jorge Uribe

Graduat de la Facultat d’Arts i Humanitats de la Universidad de los Andes (Bogotà) i doctorand del Programa de Teoria de la Literatura de la Universidade de Lisboa. Entre altres assumptes, la seva recerca doctoral analitza les relacions entre la creació dels heterònims pessoans i l’ideal de despersonalització crítica que travessa les obres de Mattew Arnold, Walter Pater i Oscar Wilde, concentrant-se en les lectures que el poeta portuguès va realitzar dels seus precursors de llengua anglesa. Uribe està associat al Instituto de Filosofia da Linguagem (IFL) i al Laboratório de Estudos Literários Avançados (ELAB) de la Universidade Nova de Lisboa i és membre del projecte crític-editorial Estranhar Pessoa: um escrutínio das pretensões heteronímicas. Recentment ha participat en edicions de textos pessoanos, com editor en Trovas do Bandarra (Guimarães, 2010) i A Demonstração do Indemonstrável (Ática, 2011), com coeditor en Sebastianismo e Quinto Império (Ática, 2011), i com col·laborador en Prosa de Álvaro de Campos (Ática, 2012).

Dirk-Michael Hennrich

Màster en Filosofia, actualment estudiant de doctorat en Filosofia a la Universidade de Lisboa, escrivint sobre les connexions i diferències de la filosofia de José Marino i Martin Heidegger. Investigador de Filosofia a Portugal, membre del Centro de Filosofia da Universidade de Lisboa CFUL, membre del Instituto de Filosofia Luso-Brasileira  i del Centro de Estudos do Pensamento Português CEPP. Diverses publicacions d’arbitratge científic, literari i periodístic a Alemanya, Suïssa, Brasil i Portugal. Publicacions sobre Fernando Pessoa: Ultimatos á Metafisica. Fernando Pessoa a partir de Kant, CFUL, Lisboa 2010; Ficção e Loucura em Vilém Flusser e Fernando Pessoa, ANNABLUME, Sao Paulo, en 2011 i Hölderlin e Pessoa e a Questão pelo Fundamento da Consciência, Revista Abril, Niterói 2012 (no prelo).

Antonio Cardiello (Universidade de Lisboa)

Llicenciat en Filosofia per la Facultat de Letras de la Universitat de Pàdua. És un investigador membre del Centre de Filosofia de la Universidade de Lisboa. Està acabant una tesi doctoral titulada»Vivim en moltes filosofies» de Fernando Pessoa. Autor de conferències, articles en diverses revistes, diaris i obres col·lectives, interessat en el pensament i la confrontació contemporània portuguesa, entre les tradicions filosòfiques occidentals i orientals. Va coordinar el projecte de digitalització i posada en línia de la biblioteca privada de Fernando Pessoa (Abril 2008 – octubre de 2010). Ha co-editat la primera edició crítica de la Prosa de Álvaro de Campos, Lisboa, Àtica, 2012.

Anibal Frias

Anibal Frias viu i ha estudiat a França. És doctor en etnologia (Université de Paris X Nanterre), amb DEA / Màster II en filosofia (Université de Paris I-Panthéon Sorbonne), maîtrise de sociologia, i llicenciatura d’àrab clàssic (INALCO, París). Investigador afiliat al Collège de France, París, és membre de l’Instituto de Estudos sobre o Modernisme (Universidade Nova de Lisboa), del Centro de Estudos Interdisciplinares do Século XX de la Universidade de Coimbra (on ha finalitzat un post-doctorat), i del Instituto de Historia de la Universidad (Universitat de Salamanca). Sobre Pessoa, ha publicat diversos articles i un llibre: Fernando Pessoa et le Quint-Empire de l’Amour. Quête du Désir et Alter-sexualité (Paris, éditions Pétra, 2012).

Giancarlo de Aguiar (Universidade de Lisboa)

Psicòleg, Màster en Filosofia de la Naturalesa i el Medi Ambient, Doctorand en Filosofia de la Cultura per la Universidade de Lisboa. Becari-Investigador de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia – FCT, Ministério da Educação e Ciência – MEC. Professor d’Estudis de Postgrau en Tècniques Expressives i Metodologies de ISLA – Instituto Superior de Línguas e Administração de Lisboa, Laureate International Universities.

Fabrizio Boscaglia

Membre delCentro de Filosofia da Faculdade de Letras da Universidade de Lisboa, on desenvolupa una investigació sobre la influència aràbic-islàmica i persa en el pensament i l’obra de Fernando Pessoa. Va participar en el projecte de digitalització de la biblioteca privada de Fernando Pessoa a la Casa Fernando Pessoa a Lisboa. Treballa com a professor en cursos d’especialització a la Universidade de Lisboa. És membre del consell editorial de la Revista Cultura Entre Culturas. És conferenciant i autor de publicacions sobre literatura i filosofia a Portugal ia l’estranger.

Silvia Annavini (University of Delhi)

Silvia Annavini es va llicenciar en Filologia Moderna de la Universitat de Siena i va obtenir el seu doctorat en Estudis Literaris, Lingüístics i Filologia (amb especialització en Literatura Comparada i Estudis Culturals) a la Universitat de Trento (Itàlia), amb una tesi titulada Intertextuality and Intratextuality in the Pessoan Epic: Mensagem. Ha estat professora de llengua italiana, literatura i cultura a la Universitat de Delhi. Annavini es va ocupar principalment en el camp de la literatura italiana, portuguesa, brasilera i angloamericana, publicant assajos sobre Fernando Pessoa, James Joyce, Svevo Italo, José Saramago i Carolina Maria de Jesús. Recentment va desenvolupar un profund interès per la literatura índia contemporània i en actualment és columnista de la revista literària italiana L’indice com a periodista literària de l’Índia.

Raquel Nobre Guerra (Universidade de Lisboa & Universidade Nova de Lisboa – IEMo)

Llicenciada en Filosofia per la Universidade Catòlica Portuguesa de Lisboa, Màster d’Estètica i Filosofia per la Faculdade de Lletres dóna Universidade de Lisboa; Becària del FCT investiga, per la tesi doctoral, la categoria de fragment en l’obra de Fernando Pessoa. Va participar en el projecte de digitalització de la biblioteca personal de Pessoa. Ha participat en conferències i col·loquis en les àrees de Filosofia i Lletres amb comunicacions sobre Fernando Pessoa. Membre integrat del IEMO (Instituto de Estudos sobre o Modernisme), de la Faculdade de Ciências Sociais i Humanes dóna Universidade Nova de Lisboa, Membre col·laborador del Centro de Literatures i Cultures lusòfones i Europeias de la Faculdade de Lletres de Lisboa (CLEPUL),  de ComPares (Associação Internacional de Estudos Ibero-Eslavos da Universidade de Lisboa) i del Instituto de Filosofia Luso-Brasileira.

Bruno Béu Carvalho (Universidade de Lisboa)

Va defensar, a principis d’aquest any, a la Universidade de Lisboa, la seva tesis dotoral en Filosofia a Portugal, amb el títol Interrogatividade i apofatismo no pensamento de Vergílio Ferreira, celebrada sota els auspicis de la Fundação para a Ciência e Tecnologia. Espera, de la mateixa fundació, aprovació per a un projecte post-doctoral, en el qual es proposa investigar, comparativament, les condicions lògiques, ontològiques i metafísiques de l’aparició de la tradició apofàtica a Occident, en Plotí i altres neoplatònics, i en Orient, en Nagarjuna i Sankara Adi; en un segon moment comparant els resultats d’aquesta investigació amb les obres de la filosofia i poesia portuguesa contemporània, inclosa la de Fernando Pessoa. Es va incorporar l’any 2008, en l’equip que, sota la coordinació de Jeroni Pizarro, digitalitzo la marginalia i la biblioteca personal del mateix autor. Ha publicat articles i comunicacions en les àrees de Filosofia a Portugal, Filosofia Antiga, Neoplatonisme, Metafísica i Estètica. Aquest any, va ser professor convidat, a la Facultat de Lletres de la Universidade de Lisboa, del seminari de post-graduació  Mística cristã e gnose oriental. Co-coordina el Seminari Permanent del Grup de Investigação de Pensamento Português do Centro de Filosofia da Universidade de Lisboa, en el qual es duen a terme cursos de lectura i comentari d’un conjunt transversal d’obres del pensament portuguès. És membre integral del Centro de Filosofia da Universidade de Lisboa  i membre del Instituto de Filosofia Luso-Brasileira. Té poesia publicada en antologies de la poesia portuguesa contemporània i revistes literàries. Com a compositor i pianista, ha treballat principalment en l’àrea de la música per a teatre.

Maria do Céu Estibeira

Llicenciada en Llengües i Literatures Modernes (variant Portuguès / Anglès); Màster en Literatura Comparada (Uma Introdução à Marginalia de Fernando Pessoa). Doctorada en Estudis de Literatura i Cultura – variant d’estudis comparatius, amb la tesi  A Marginalia de Fernando Pessoa (Faculdade de Lletres dóna Universidade de Lisboa). Assisteix al programa de Post-Doctorat en Estudis Comparats, duent a terme estudis d’investigació sobre Pessoa. És membre deInstituto dos Estudos do Modernismo(OIEM) i membre del grup de treball «Estranhar Pessoa». Ha publicat diversos articles a Portugal ia l’estranger i va participar en diverses trobades i congressos de la mateixa àrea.

Duarte Braga (Universidade de Lisboa)

Duarte Drumond Braga és un doctorand en Estudos Comparatistas na Faculdade de Letras de la Universidade de Lisboa, investigador del Centro de Estudos Comparatistas a la mateixa universitat i becari del FCT. Ha treballat en les representacions de les religions d’Orient i d’Àsia en la literatura de llengua portuguesa (Portugal i Goa) i en la literatura portuguesa de finals de segle i Modernisme i poesia portuguesa contemporània. El seu projecte de tesi doctoral examina com la poesia portuguesa dels segles XIX i XX, va abordar la qüestió d’Orient, tenint com a centre «Opiário» d’Álvaro de Campos. Va organitzar amb Paulo Borges el volum d’assajos uda e o Budismo no Ocidente e na Cultura Portuguesa (2007) i el dossier temàtic del número 11 de la Revista Lusófona de Ciência das Religiões (2007); amb l’Everton V. Machado el col·loqui  ACT 27 – Goa Portuguesa e Postcolonial l (2012). Va treballar com a professor de la llicenciatura en  Artes e Culturas Comparadas da FLUL i en el curs d’especialització en  Filosofia e Estudos Orientais de la mateixa universitat.

José Almeida (Universidade do Porto – Instituto de Filosofia)

Natural de la ciutat de Porto, on va néixer el 10 de juny de 1981, és llicenciat en Ciències Històriques – Ram Educacional de la Universidade Portucalense-Infante D. Henrique, on també va ser investigador del Centro de Estudos Medievais. Postgrau en Turisme Cultural per la Universidade Fernando Pessoa, va freqüentar el Màster en Cultura portuguesa a laUniversidade de Trás-os-Montes e Alto Douro i el curs de doctorat en Història a la Faculdade de Letras da Universidade do Porto, on actualment és estudiant de doctorat en Filosofia. Membre de l’Institut de Filosofia i Grup de Recerca «Raízes e Horizontes da Filosofia e da Cultura em Portugal» de la Universidade de Porto, és professor des de 2005 i actualment és becari doctoral de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia, desenvolupant una tesi titulada  “Entre Tradição e Modernismo – O Esoterismo em Fernando Pessoa”. Ha participat en diversos col·loquis i congressos, publicant diversos articles subordinats a les seves àrees d’interès i investigació.

Rui Lopo (Universidade de Lisboa)